La Marató de Berlin

Repte aconseguit! 3 hores, 57 minuts i 18 segons!!

http://connect.garmin.com/activity/229362241

Una passada de cap de setmana. En aquesta entrada al Blog us explicaré com va anar el cap de setmana, en l'ultima entrada us adjuntaré un video molt interessant i intentaré explicar com bonament pugui els meus sentiments durant els 42km. Vamos allà!

Divendres vam arribar a Berlin a primera hora de la tarda, morts de gana de no haber dinat pero emocionat per estar allà. Tots els nervis que no habia tingut durant la setmana per la cursa començaven a sortir de veure que ja estas amb l'equip i començes a comentar la jugada sobre la Marató. Per la tarda vam anar a fer una visita a Pedro Nimo del Oro, 7è a la Marató de Berlín de 2011 doncs la Bolsa del Corredor habia marcat fer-li una entrevista. Sempre es molt interessant veure de primera mà aquestes entrevistes entre gent entesa de l'atletisme. Em va encantar tenir la oportunitat de conèixer un atleta d'élit de tals característiques.

Dissabte a les 8 del matí vaig sortir a rodar 20 minutets amb la Judit i Berlin ja estava vestida de Marató. Gent rodant, la linia blava pintada a terra, tot començava a ser emocionant.

Esmorçar i cap a la feria del Corredor. Allà, una riuada de gent recollint el dorsal i comprant records i material per la marató. La fira era enorme, situada en una base amb aeródrom on et podies imaginar les avionetes nazis enlairant-se i aterrant. Recollida de dorsal, validació de chip i cap a buscar a la Marta. Ja amb la Marta vam anar a dinar i abans d'anar a descansar vam tenir l'ultima xerrada tècnica del Jose. Quin míster!!!

Un cop al hotel descansant, la Marta em va informar que em portava un regal de Barcelona. Em vaig imaginar que em portava un Buff perquè el portés durant la cursa o algo "simbòlic", pero el regal que em va fer val molt més que tot el que em pogués imaginar. Em va muntar un video amb un munt d'imatges i videos del que ha estat el meu Reto Berlin, i ja cap al final un munt de videos d'ànims de tota aquella gent que estimo i que han estat amb mi aquests ultims 4 mesos. En el moment em va emocionar moltissim, vaig fotre una plorera ben bona i durant la carrera em va anar molt i molt bé, sobretot per evadir la ment durant els 42km. En uns dies, quan amb la Marta haguem desxifrat com obrir l'arxiu dels amics de KPMG i enganxem al Serrita i al "puto rei del món" Marc Abulí (ets MOLT gran Marc), el penjaré i el compartiré amb tots vosaltres. Us estimo! Ja després de les emocions, sopar d'hora i a dormir. Jo pensava que em costaria adormir-me, i el Jose ens havia avisat, pero suposu que la plorera de la tarda em va anar bé. A mi els "disgustos" em funcionen per adormir-me.

Diumenge madrugón: 5:45h i el restaurant del hotel a rebentar d'atletes inflant-se a menjar. Jo, l'esmorçar habitual, entrepà, suc i café, aquest cop 2 tasses, per poder estar ben despert i poder anar al lavabo abans de marxar cap a la zona de la sortida de la Marató.

Pels que heu fet la Cursa del Corte Inglès us serà fàcil imaginar-vos el que us explicaré ara. Riuades i riuades de gent anant cap als guardarobes i a les sortides. Mil i una indicacions de on està cada guardaroba. Un caos total. Haviem quedat els 7 membres de la Bolsa del Corredor a les 8 en un punt en concret i allò va ser un absolut desastre. Jo vaig decidir deixar la roba i preparar-me tot l'atrezzo per tenir 10min per escalfar enlloc d'anar al punt de trobada; vist el caos ningú m'assegurava que anés a trobar al equip. Un cop deixada la roba me'ls vaig trobar, pero rapid ens vam tornar a perdre. Al final, escalfament trotant anant cap als calaixos de sortida i un cop allà ens vam donar una forta abraçada amb el David i el Carlos desitjant-nos sort. Segueixo trotant fins al meu box i, a la que trobo un raconet, em poso a estirar a consciencia. Els 15 minuts que vaig estar sol al Calaix va ser una mescla intensa de nervis i motivació, de observar la resta de gent, que fa la mateixa cara que tu.

Cuenta atrás y pistoletazo. Pummm! Pos pufff! otra novatada de Segarra. No era la meva sortida sino la dels élit. Jo ja havia llençat la samarreta de maniga llarga. Conclusió: 11 minutets de freda espera. Consol: No vaig ser l'unic novato. La pluja de samarretes va ser brutal.

De la cursa recordo molt poquetes coses. Vaig procurar estar molt concentrat durant les 4 hores, i de fet, crec que va ser la clau del meu èxit. Vaig resultar ser molt més fort mentalment del que em pensava, capaç de creure en mi mateix i confiar en que allò que fa 4 mesos semblava una vejanada es feia km. a km. mes i mes real. Per altra banda, la ingeniería metro-maratoniana em va donar molt d'aire. Veure les cares de felicitat de la meva mare, germà i parella als kilometres 11, 17 i 32 em van donar una imatge mental que, cada vegada que necesitava la tornava a veure. Mami, Gerard i Marta, les vostres cares feien impossible que jo fracasés. També vaig recordar les imatges de tots els que apareixieu al video, i em van fer seguir tirar endavant. Com molts em vau dir en els vostres missatges, no vaig córrer sol. D'altra banda, vaig pensar molt en els entrenos d'aquest mesos, del José dient-nos que "tiene que doler" i confiant cegament en nosaltres, del Jesús "portant-me" a les series de 2000 i aconsellant-me en tot, del David cridant "ale ale ale ale" cada vegada que ens creuavem fent series, del Jordi fent els 100 metres amb la camara de fotos entre mans en plè Berlin cridant-me "vas molt bé, segueix aixi!" i del Joan i tot el que ha fet per nosaltres en aquests ultims 4 mesos acompanyant-nos a tot arreu. GRACIES A TOTS VOSALTRES això ha estat possible. Gracies a vosaltres no només ha estat possible acabar una marató, sinó que a més a més he fet una marca que encara no em crec.

Tots voldreu saber els moments de flaquesa durant la marató...doncs no n'hi va haver massa, ni de flaquesa ni d'euforia. La concentració va ser la clau. Les sensacions mes fortes van ser al km.11 quan pico les mans amb el Gerard, la meva mare i la Marta per primera vegada a la cursa i marxo amb una sensació de felicitat que em va fer plorar i encara m'ho fa ara, al km.28 on topo amb el meu mur pero penso que em queden 4km per tornar a veure la familia i per superar-ho em poso mentalment el video motivador i ric amb cadascun de vosaltres i al km. 37, on només m'en queden 5 però l'ansietat per arribar ja era gran i em poso a pensar en els entrenos, els amics de la Bolsa del Corredor i l'esforç d'aquests mesos. Lo demés? Un camí de roses, una master-class en mi mateix i en com de forta pot arribar a ser la ment si s'està ben entrenat.

Gracies per estar al meu costat en aquesta aventura!